Si les lioneses fossin més presumides que el pa de motlle

(Nevera blanca, alta, maca i, preferiblement, cara. A l’interior, molts aliments, de més o menys qualitat segons el pressupost de què disposi la companyia, aparentment suculents. Cal que hi hagi alcohol i suficients productes vistosos com per deixar la safata plena de lioneses –de nata, grosses i bones– i el pa de motlle –senzill, comú, i a les acaballes– en un dissimulat segon pla. Dos rajos de llum cauen sobre els protagonistes i un tercer il·lumina alguna verdura –qualsevol, la que tingui la veu més greu–, que recita.)

Va pensar en elles.

I elles, sornegueres, ho van veure.

Va remoure’s, va trencar l’obtús mutisme:

Elles, altives, no el miraren.

Va aixecar-se, va encetar el feixuc compendi:

Elles, malèvoles, es van abstreure.

Va apropar-se, va alienar el volgut heroïsme:

Elles, astutes, l’ignoraren.

Va rendir-se, va ensenyar l’ocult incendi:

Elles, cíniques, van riure.

(Neva.)

Advertisement