Setmana negra

“Las carnicerías han tenido que tirar toda la carne, las pescaderías han tenido que tirar todo el pescado, los restaurantes chinos han tenido que poner velas…”

Andreu Buenafuente (i per què un servidor no menja res de més a l’est de Turquia).

Diria que sí

Perquè el metallenguatge dóna i donarà sempre força joc, prengui’s sinó com a prova el fet que ara jo acabi això i vagi a buscar-lo.

Comunicat de premsa: Les lioneses no renunciaran a la i llatina

La Direcció de Ja en parlarem després ha desestimat finalment modificar l’inquietant títol del post anterior pel més popular “Si les lyoneses fossin més presumides que el pa de motlle”. Guillem Perdigó, creador i Director Executiu, ha declarat als nostres micròfons que “a la i llatina li ha costat molt a fer-se el lloc que té a l’alfabet i substituir-la per la grega alimentaria una polèmica que fa temps que ha quedat oblidada”.

A la veu de Perdigó s’hi notava l’amargor d’haver renunciat a una oportunitat que a ningú se li escapa hagués rellençat el seu projecte (que ell mateix reconeix encallat) i qui sap si la seva fama. Les pressions pel canvi van venir de les veus més crítiques del Consell Social del Blog, que ja ahir a la nit pretenia aprofitar la celebradíssima eliminació del Real Madrid a càrrec de l’Olimpique Lyonnais per donar-li un aire ocurrent a una entrada que, segons seguidors d’Encaranohosé a qui hem pogut demanar l’opinió, “és una merda de menjada d’olla que ningú entén i a sobre encara pretén passar per art conceptual”.

Les propostes de títol dels consellers, entre les quals algunes de tan curioses com “Les lyoneses prefereixen el pa blanc” o ”Si les lyoneses llencessin el pa de motlle des del vuitè pis de la nevera”, varen ser desestimades d’entrada per condicionar massa el significat de l’obra. En canvi, tant Adrià Recasens com João França abogaven únicament per la més discreta però igualment irònica alteració de “lioneses” per “lyoneses”.

Quan semblava que aquesta modificació ja era coll avall, i enmig de certa expectació, va emergir la polèmica de la ‘y’ i la ‘i’. Aquest sorprenent “xoc de lletres” remonta el seu origen a l’època romana clàssica. La lletra grega ípsilon (‘Y’) va ser adoptada per l’Imperi per transcriure paraules d’origen hel·lè: mentre la i llatina quedava destinada a l’ús vulgar la i grega es reservava el prestigi de l’exclusivitat. Aquesa fama li féu valer a Espanya un bon nom a l’alfabet i el seu ús va arribar a equiparar-se al de la seva homòloga llatina, fins que la creixent rivalitat va ser tallada d’arrel per la Real Academia Espanyola, que el 1726 va separar els usos de les dues is: només la llatina es quedaria una plaça com a vocal.

Mai sabrem què hagués passat si Perdigó no hagués preferit evitar un xoc que es preveia, com a mínim, tens. Les coses queden com estaven i només queda el consol de recordar la derrota blanca o, en tot cas, deixar-se portar per la nostàlgia i menjar l(i)oneses de nata.

Si les lioneses fossin més presumides que el pa de motlle

(Nevera blanca, alta, maca i, preferiblement, cara. A l’interior, molts aliments, de més o menys qualitat segons el pressupost de què disposi la companyia, aparentment suculents. Cal que hi hagi alcohol i suficients productes vistosos com per deixar la safata plena de lioneses –de nata, grosses i bones– i el pa de motlle –senzill, comú, i a les acaballes– en un dissimulat segon pla. Dos rajos de llum cauen sobre els protagonistes i un tercer il·lumina alguna verdura –qualsevol, la que tingui la veu més greu–, que recita.)

Va pensar en elles.

I elles, sornegueres, ho van veure.

Va remoure’s, va trencar l’obtús mutisme:

Elles, altives, no el miraren.

Va aixecar-se, va encetar el feixuc compendi:

Elles, malèvoles, es van abstreure.

Va apropar-se, va alienar el volgut heroïsme:

Elles, astutes, l’ignoraren.

Va rendir-se, va ensenyar l’ocult incendi:

Elles, cíniques, van riure.

(Neva.)

Ajudeu-me, oh bloggers!

Avui escric -seré franc- per omplir. Ah, i per aprofitar-me de vosaltres, els que heu innaugurat més blogs que dies a la vida, i que us esteu mirant el meu amb l’ull de l’expert picatatxes, que topeu amb defectes de fons i forma pertot i maleïu els vostres ulls davant el grotesc espectacle de deformitats. A vosaltres, jo us dic, sigueu pedants! Especifiqueu quin giny necessita aquest blog per apropar-se al vostre llinatge: llanceu les vostres sagetes!

…que jo me les desclavaré content i, com diria el poeta, de les ferides en faré ungüent.

Això no va enlloc

L’altre dia vaig llegir a una entrevista d’aquestes de La Contra, d’aquestes que mentre les llegeixes penses, estic llegint La Contra, que bé que estic tu, estic bé perquè estic llegint La Contra (i remenes el cafè amb llet, que encara és calent); doncs vaig llegir que un expert en creació literària deia que res del que escrivim val res si no ho escrivim fruit d’aquella immensa inquietud que a voltes explota dins nostre, ja ens entenem, que ens fa vomitar apassionadament les paraules, vull dir que aquestes brollen inevitablement perquè és que escolta’m tu, és que si no escrivim allò, la vida no té sentit per a nosaltres i tot és una merda (joder).